Programació

Guiterra

Pocs instruments presenten tan diferenciades ses funcions musicals i les formes d'execució de ses mateixes com sa guiterra. Ritme, armonia, melodia i líneas de baixos, s'interrelacionen de manera tan íntima com a independitzada. Treballar cada una d'aquestes funcionalitats és s'objectiu genéric en s'ensenyança de s'instrument, ajuntar-los i fer d'ells unitats, esdevé sa meta de qualsevol aprenent. S'ordre en que es poden treballar és, certament, permutable i per aquest motiu resulta difícil definir una seqüència fixa de passes concretes i ordenades, ja que cada alumne defineix, per ses seves aptituds i interessos, s'ordre i sa intensitat en què incidir en cad'una d'aquestes funcions.
Sa guiterra és un instrument, per dir-ho així, al que es pot accedir per vàries i diverses portes. Es camí que ençata cada una d'elles i sa seva interrel.lació, vista sa meva experiència de més de vint anys de dedicació professional a l'ensenyança és que qualsevol intent de sistematitzar aquest procés en un programa específic és més una intenció que un objectiu, degut a que és cada alumne dicta es seu camí, es seu ritme i ses seves expectatives. Precissament s'adaptació a aquesta individualitat i especificitat és un dels valors didàctics que l'experiència demostra que cal interioritzar com a base metodològica, essent aquesta flexibilitat sa clau de l'optimització del procés lectiu. Connectar amb l'alumne per a intuir i guiar ses aptituds per a definir prioritats resultarà fonamental i capdal en tot es procés. De  manera que exposar una successió més o manco ordenada i gradual no passa de ser una expossició de recursos generals de s'instrument (què podem arribar a fer...?) que no una programació específica i aplicable cronològicament.
Aquesta premisa ja consta i n'ès eix, al projecte de programació amb el que juntament amb s'evaluació de la seva experiència docent a les hores, per un costat, i musical -concerts, experiència, discografía... - per altra, va acomplir amb les condicions establertes per es Govern Balear al decret que establí les condicions per a atorgar sa Habilitació per a  impartir docència d'instruments no reglats, encara en vigor, i únic reconeixement oficial de s'aptitud docent per a impartir classes d'intruments no-reglats.

PROGRAMACIÓ
Assolir independència.
Conèixer, entendre i emprar terminologia i nomenclatura específica.
musical:  Intervals, acords, notació estandard i notació internacional -especialment per a ús d'acords, rudiments de solfeig i de comprensió des compàs, lectura i interpretació de patrons rítmics per a diverses mesures (4 /4, 3 /4, 6 /8)
Per altra,  concreta de s'instrument: com ara sa numeració, nota i nom de ses cordes, ses notes al diapasó, rel.lació intervàlica entre elles, nom de ses parts i elements de sa guiterra. En aquesta vessant, incidència del intevals de quarta justa com a fil conductor del coneixement i identificació de ses notes

Aquests recursos lèxics i gràfics igualment no responen a un procés linial d'aprenentatge, que es pugui expressar en nivells definits i tancats, si no que formen una mena d'assignatura" tranversal durant el procés general d'aprenentatge.

Recursos de mecanització
Física:
Ma endreta i ma esquerra. Rutines tècniques.
Memorística
Jocs pnemotècnics. Sequències i sèries. Cercle de Quintes i Quartes justes.

Nivells i continguts
Nota
Tríada.
Acord.
Tonalitat. Major. Menor.
Quadre de tons i armadures.
Escales, modes, recursos pentatònics.
Repertori.

Aplicació pràctica.
Progressions genèriques, interpretació i ús del graus aplicats a ses tonalitats més comuns.
Cançons. En general, a excepció de peces més jazzístiques o temes pop o rock molt el.laborats, qualsevol cançó es pot adaptar als coneixements i recursos de cada alumne, de manera que sempre que resulta possible es plantejen a diversos alumnes de nivells diferents, proposant ús de tècniques i recursos adequats, de manera que en un moment donat es puguin juntar, i si ès possible, treballar ses peces des de perspectives compatibles que es puguin ensemblar col.lectivament.

Blocs d'objectius

Nivell Inicial.
Rítmica
Compàs de quatre. Compàs de tres. Ritme a blanques.
Armonia
Tríada. Intervals. Primera i quinta. Terceres majors i menors. Tonalitats majors C, G, D.
Solista
Quartes justes a sexta i quinta corda. Tríades greus Major i menor. Modes grecs a set de cordes quarta, tercera, segona i primera. Patrons pentatònica

Nivell Secundari
Rítmica
Ritmes a negres i cortxeres. Valset, arpeig 6/8
Armonia
Tonalitats majors A, E, F, Bb, Eb. Acords mòbils a sis cordes. Tríades fonamentals a quarta, tercera, segona i primera.
Solista
Tríades greus Dominant i semidisminuida. Modes grecs a sis cordes. Patrons pentatònica Blues, menor, Major.

Nivell avançat
Rítmica
Ritmes complexes i combinacions amb símcopa i contratemps. Amalgames (5/4 i altres). Bolero, havanera, ska...
Armonia
Tonalitats menors, armadures... II. V. I. Major i menor.
Solista
A dues octaves: tríades majors i menors, modes grecs. Rel.lació entre escales heptatòniques i pentatòniques.

Nivell expert
Rítmica
Combinacions rítmiques complexes: swing, bossa-nova, 3/4 de jazz
Armonia
Temes de jazz, nocions de flamenc (si s'escau) .
Solista
Aplicació de ses escales, tríades, encadenats de pentatònica ialtres recursos per a puntejar melodies concretes i/o improvisar a diversos nivells. Escales disminuides.


Independentment d'aquests objectius purament acadèmics i pràctics, de caire general, sovint hi ha un interès per vessants concretes relacionades amb sa cultura musical del país, com ara glosat, jotes boleros i fandango, cançó menorquina, música popular d'estils diversos, que també és materia d'interès i que es treballen estudiant ses seves característiques i preparant repertori dels gèneres esmentats.

Metodologia.
Resulta important adaptar, tant es nivell linguistic, com s'idioma (català, castellà, anglès a alguns casos...) als coneixements previs i el progrés de l'alumne. Un bon canal comunicatiu, individualitzat, assegura una major comprensió dels continguts. Aquests s'exposen mitjantçant llistats, quadres, gràfics, diagrames, progressions d'acords, tables de moviments de ma endreta i altres recursos i apunts. En general és pràctica habitual la presa d'apunts manuscrits per part des professor en esborrany mentre s'exposa la matèria i la recomanació de reescriureu per part de l'estudiant, ja que la fixació en paper ajuda a la comprensió i memorització dels diversos moviments de ses mans incidint en s'instrument. Per altra banda, i desde ja fa anys, ses noves tecnologies intervenen al procés. Actualitzades sovint -tant en equipament (particular del professor) com en recursos de programari, ses possibiltats de ses eines informàtiques s'aprofiten en benefici del procés formatiu, ja sigui a classe amb s'ús de bases rítmiques i armòniques, com a casa, on via email els alumnes reben aquests arxius sonors (midi, mp3) i ses seves exposicions en partitura. Igualment gravacions del propi alumne sonant, o videos del professor, son útils tecnològics que junt amb altres (power points, connectors a you tube de temes originals, consulta de lletres a internet) són eines habituals al procés.
En breu molts d'aquest continguts es podran consultar i seguir properament a un blog actualment en construcció.

La combinació del mètode inductiu, com ara l'exposició de lleis i fonaments teòrics, i es contrast amb procesos deductius resulten molt útils, en especial al maneig de les tonalitats  per graus i progressions:     IIm V7 I; IIm75b V7 Im;
I IV V7  etcètera... el contrast amb els acord concrets i sa feina inversa -reconeixemt de progressions a partir de successions armòniques- afiança i ajuda a fixar els coneixements i mecanitzacions tonals.
Per a la vessant "solista" s'utilitzen sovint quadres de rutines d'automatització i repetició d'escales i mecanismes melòdics.

Repertori. Evidentment, es maneig i coneixement de repertori és l'objectiu general. Per tant sa preparació de cançons i temes adequats al nivell de coneixements i recursos tècnics és fonament del procés. Es pot consultar a la programació específica.

Criteris d'avaluació.
En un procés en que el deixeble acudeix voluntàriament a classe i no pertany a una escola reglada, és obvi que les pròpies espectatives de l'alumne i el grau d'assoliment personal de les mateixes és més transcendent que la qualificació acadèmica del professor o de l'Escola. Sovint es fa sa consideració de que son els matiexos estudiants els que marquen el ritme d'evolució, orienten les directrius i dirigeixen, en certa manera, la progressió. Autoevaluació, per tant, i evaluació continua, resulten més pròpies que la qualificació tradicional. En certa manera s'apel.la a l'autodidacta que hi ha a cada aprenent. S'alumne és es propi director del seu avanç, es "cap" -jefe- durant sa seva classe i en moltes ocassions es mestre esdevé més un guía, un orientador, que no un professor a l'ús.

Carlos Mangado és professor de guiterra d'acompanyament (guiterra moderna) a les Escoles municipals de Música d'Alaior, de Maó i de l'Emea de Sant Lluís, membre des duet SPM i des grup S'NSMBL (Quartet Form) posseix una dil.latada experiència musical i docent. recentment actualitazat per a les campanyes 2012-2013 i 2013-2014 i que figuren al programa que consta als arxius de l'EMEA per a major consulta.